Després de deu mesos a Palerm, toca acomiadar-se. Vaig viure gairebé un any amb cinc persones increïbles, amb les quals vaig compartir moments inoblidables. Va ser la primera vegada que vaig sortir de París, França durant tant de temps. La primera vegada vaig viure en col·locació, amb gent que venia d'arreu del món.

Vaig conèixer molta gent que no oblidaré mai i això em va ajudar a canviar i créixer com a ésser humà. Vaig compartir amb gent d'arreu d'Europa, d'arreu del món.

Vaig descobrir noves cultures, tradicions, menjar. Vaig veure ciutats i paisatges increïbles pels quals plorar.
Vaig tenir l'oportunitat de compartir la meva passió per la música amb els nens de Palerm. Vaig intentar donar-los accés a la cultura a través del desenvolupament artístic. Cada setmana, donava classes de guitarra i bateria i compartia amb ells tot el que podia.

Les primeres setmanes on les dures, el xoc cultural, la lluita amb la llengua em van portar al dubte. Però el temps passa, i com més podia parlar, més compartia amb ells.
Trobaré a faltar el menjar palermità. Així com el so dels carrers de Palerm, la bellesa de les muntanyes i l'amabilitat dels sicilians.

I aquí estic mirant enrere tots aquells records. Tornaré a França d'aquí a uns dies.
Aquest és el final d'una part important de la meva vida, una de nova està a punt de començar.
Torno al començament, però amb nous camins per davant, que sigui el millor.

Adéu a tots,
Adéu Palerm.
Víctor