Quan fas voluntariat, sempre comences amb la idea de retornar als altres, però gairebé sempre acabes tornant a casa amb records inoblidables. Això és exactament el que ens va passar durant les activitats realitzades com a part del projecte. Cos del Vel, una iniciativa que forma part del programa Cos Europeu de Solidaritat i està finançat per laUnió Europea.
Des dels primers dies, ens vam arremangar per cuidar els espais comuns i contribuir al benestar de la comunitat que ens va acollir. Vam retornar color i vida al pont d'Allume, vam embellir els carrers de Sciglio omplint-los de flors i ens vam dedicar apassionadament a mantenir els punts de trobada de Roccalumera, des del centre cívic fins a la plaça principal. Treballar amb la calor de l'estiu podia haver estat cansat, però el suport dels veïns va transformar cada moment en una festa. Entre una pinzellada i l'altra, els veïns ens van aclaparar amb una generositat desarmant, oferint begudes refrescants, menjar i innombrables somriures. La seva solidaritat i calidesa ens van fer sentir benvinguts des del primer moment, fent-nos sentir realment com a casa.
+
El nostre programa, però, no era només feina. Vam tenir temps per explorar la zona, divertir-nos i deixar-nos captivar per les meravelles locals. Ens va impressionar literalment les impressionants vistes des del Teatre Antic de Taormina, ens va encantar la bellesa salvatge de la platja d'Isola Bella i fèiem parades habituals al BamBamBar per prendre un granissat inoblidable. Aquest temps lliure va ser crucial per connectar amb el lloc i, sobretot, per forjar vincles autèntics i profunds dins del nostre grup.
La nostra rutina diària era rítmica, exigent, però extremadament estimulant. El dia començava amb el despertador a les vuit i la primera sessió de treball de les nou al migdia. Per fer que el temps junts fos especial i involucrar tothom en les tasques de la llar, ens vam dividir les tasques: alguns cuinaven, alguns paraven taula i alguns rentaven els plats. Després del descans per dinar, vam reprendre la feina de quatre a sis de la tarda, i finalment vam córrer cap a la platja per gaudir d'una merescuda relaxació i del mar.
El sopar va ser potser el moment més preciós de tots. Ens vam asseure junts per recordar les activitats del dia, però sobretot per parlar els uns dels altres, compartir tradicions i tastar els productes típics que cadascú de nosaltres havia portat dels seus pobles d'origen. Després, durant el cap de setmana, el cansament va donar pas a les ganes de sortir, ballar i celebrar junts.
Tornem d'aquesta experiència cansats però immensament feliços, sabent que hem deixat empremta i creat records que ens acompanyaran per sempre. Un agraïment de tot cor a tots els que heu fet que aquest viatge sigui tan especial.
