Hola a tots 🙂

Sóc Tolunay de Turquia i escric aquest article des de Palerm/Itàlia.

No tenia cap experiència a l'estranger abans de venir aquí, així que era la primera vegada que vaig a l'estranger. No sabia quina mena de gent em trobaria ni quin tipus de menjar menjaria. Llavors vaig arribar a Catània i després vaig agafar l'autobús (en realitat faig tard per agafar l'autobús però el bus també tard, això és Sicília) fins a Palerm. El nostre organitzador Massimilano em va portar de l'estació d'autobusos perquè la meva targeta SIM no funcionava i el vaig trucar des del telèfon d'algú. Em va portar un lloc on puc menjar alguna cosa i conèixer alguns dels meus companys de pis. Quan hi arribo totes les meves preocupacions flueixen com un ocell perquè he menjat la millor pasta de la meva vida (gairebé 20 anys)...
Encara recordo el sabor del paradís 🙂 Potser era només una porció de pasta, però al meu país, no hi ha res sobre la cultura de la pasta, així que la pasta estava deliciosa. I després he conegut 2 de les meves companyes de pis, la Lidia i la Leticia, també eren molt simpàtiques (per descomptat, no més que la pasta). Em van ajudar a portar el meu equipatge a la casa d'EVS, em van mostrar els millors llocs de la ciutat i coses de la casa.

  

He escollit Palerm perquè... primer de tot això és Itàlia i Palerm és a Sicília. Sicília és l'illa més gran del mar Mediterrani, el temps sempre és perfecte (imagina't, anàvem als parcs a prendre el sol al desembre). Podeu trobar qualsevol cosa que necessiteu, potser també les coses que no trobeu a la part nord (per exemple, gent càlida com el clima). Algú et pot dir que 'hi ha màfia no hi vagis', només que no els escoltis i no et preocupis per això.

 

El lloc on treballo és una associació que es troba en un barri desfavorit de Palerm. Treballen per a nens que tenen menys oportunitats i dificultats vitals. El que estic fent allà són dissenys (logotip, pòster...) per als seus projectes Erasmus+ i incorporar-me als tallers com a facilitador. Els nens són molt simpàtics i adorables, ni tan sols saben parlar italià –alguns d'ells parlen dialecte–, a més jo encara no sóc capaç de parlar en italià, però sempre troben una manera de comunicar-se amb tu. Pel que fa als tallers, hi ha sales per a l'esport, la música, la dansa, la informàtica, l'art... i jo i altres voluntaris locals els ajudem a fer els deures i a participar en tallers per ajudar els nens i els professors. Si no parles italià tindreu mal de cap durant unes setmanes com jo...

 

 

  

Si ets voluntari tindràs temps lliure i vacances. Pots millorar les teves habilitats, pots viatjar o pots fer les dues coses.
Durant la meva estada a Itàlia vaig visitar gairebé tots els llocs de somni que volia veure a Itàlia abans del Coronavirus. Vaig tenir molta sort d'acabar el meu viatge i tornar a Palerm una setmana abans de la quarantena.

També vaig millorar una mica l'anglès (abans de fer voluntariat era nivell A2) i l'italià. Em sento més còmode utilitzant Adobe i altres programes de disseny, i aquí tinc boniques amistats. Ja estic pensant com deixaré aquesta ciutat i els meus amics.

 

 

Aquest voluntariat és l'experiència més gran de la meva vida per ara, si ja ets ciutadà europeu, potser el voluntariat a l'estranger no et semblarà interessant, però com a ciutadà turc, necessitava cent pàgines de documents i vaig passar gairebé 1 mes per fer un visat a llarg termini, així que és difícil trobar una manera d'anar a Europa i aprofitar les oportunitats.

Crec que tothom hauria de fer el voluntariat una vegada abans de morir, també és un bon descans si estàs avorrit amb els exàmens universitaris.

Gràcies per llegir.
Tolunay Unay